Com sabeu, el bloc ha estat unes setmanes aturat per motius tècnics, i malgrat que ja s’han solucionat no reprendré el ritme habitual fins d’aquí uns dies.
Aquest proper octubre m’he compromès a tirar endavant un dels “cantants del mes” del fòrum Una noche en la ópera. Concretament parlaré de tres intèrprets nascuts als Estats Units però que van triomfar als teatres d’Europa: la contralt Jean Madeira (a la foto, com a la Preziosilla de La forza del destino), el tenor James King i el baríton-baix Thomas Stewart. Allà comentaré les seves biografies, trajectòries i podreu sentir-los en els seus papers més emblemàtics… i en d’altres de més inusuals.
La llança de Klingsor tornarà a la normalitat a partir de l’u de novembre.
Fil dedicat a Jean Madeira, amb biografia i exemples d’aquesta cantant com a Carmen, La Cieca, Erda, Amneris…
Per raons d’ajustos pressupostaris ens veiem obligats a redissenyar l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu per la temporada 09/10 i queda cancel·lada la programació del Foyer per l’esmentada temporada (sessions al foyer i sessions golfes).
Lamentem haver de prendre aquesta decisió i esperem poder recuperar la programació del foyer en el moment en que les circumstàncies econòmiques millorin. Des del Gran Teatre del Liceu seguirem fent front a tots els reptes que ens marca el contracte programa atenent a l’excel·lència en la programació i l’exigència en la gestió.
La programació de la temporada 09/10 incloïa cinc sessions al foyer (Martín i Soler i la seva època, Descobrir els polonesos, Donizetti i els epígons de l’opera buffa, De Mozart a Strauss i La música i el joc), així com dues sessions golfes (Teresa Weissbach i Christine Ebersole). Aquestes set funcions ja eren una certa reducció respecte temporades anteriors.
Us deixo amb una peça del gran Joseph Haydn, aprofitant que celebrem els dos-cents anys de la seva mort. Forma part del seu repertori més obscur, els trios per a baríton, viola i violoncel. El baríton en aquest cas no és un cantant, sinó un instrument de corda que va caure en desús a finals del segle XVIII, i del qual n’era aficionat el Príncep Esterházy. És similar al violoncel, tot i que té set cordes principals (tocades amb arc) i una dotzena de secundàries que vibren per simpatia i que poden ser pinçades. He triat el primer moviment (Adagio) del trio nº 113 en Re major.
I amb aquest nou recordatori de la genialitat de Haydn, m’acomiado uns dies.
Sabeu els que llegiu de fa temps La llança de Klingsor que mai no penjo vídeos de Youtube al bloc. Es tracta d’una qüestió d’arxiu: gairebé tots aquests vídeos desapareixen al cap de poques setmanes o mesos, i l’article perd així el seu referent.
A partir d’ara, però, començaré a incloure vídeos al bloc. Tot i que procedents de Youtube, seran allotjats en un compte de WordPress, i d’aquesta manera tindré la seguretat que romanen disponibles.
Espero que aquest canvi us agradi. Començarem demà mateix.
Aquest mes de febrer em toca presentar l’òpera Wozzeck, d’Alban Berg, al fòrum Una noche en la ópera. Aquestes presentacions són un dels patrimonis més importants del fòrum, que al llarg dels anys ha anat acumulant una quantitat d’informació impressionant.
Altres vegades havia aturat la publicació d’articles al bloc per la feina que representa, però aquest any serà diferent. Durant tot el febrer aniré traduint i penjant la discografia sobre Parsifal que vaig escriure fa un any pel mateix fòrum. D’aquesta manera la tindreu disponible en català i a La llança de Klingsor, un lloc on també li correspon.
