Comentaris a: Bernard Herrmann: l’eterna inspiració http://operaencatala.wordpress.com/2008/09/23/bernard-herrmann-leterna-inspiracio/ Òpera en català Tue, 13 Oct 2009 17:13:14 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Per: tristany http://operaencatala.wordpress.com/2008/09/23/bernard-herrmann-leterna-inspiracio/#comment-238 tristany Sat, 27 Sep 2008 18:35:51 +0000 http://operaencatala.wordpress.com/?p=327#comment-238 El vostre 'duel' és incruent i, per això, no em sembla estèril. És que és impossible triar amb arguments objectius. Són dos talents musicals immensos. Ara, sí que m'atreviria a dir que Herrmann, probablement, ha jugat un paper més decisiu que Korngold en l'evolució de la concepció del que és una banda sonora. No sé, my two cents... En qualsevol cas, un article excel·lent, wimsey! El vostre ‘duel’ és incruent i, per això, no em sembla estèril. És que és impossible triar amb arguments objectius. Són dos talents musicals immensos.
Ara, sí que m’atreviria a dir que Herrmann, probablement, ha jugat un paper més decisiu que Korngold en l’evolució de la concepció del que és una banda sonora. No sé, my two cents…
En qualsevol cas, un article excel·lent, wimsey!

]]> Per: wimsey http://operaencatala.wordpress.com/2008/09/23/bernard-herrmann-leterna-inspiracio/#comment-237 wimsey Wed, 24 Sep 2008 13:43:32 +0000 http://operaencatala.wordpress.com/?p=327#comment-237 Moltes de les obres de Herrmann són igualment vàlides fora del context de la pel·lícula. Però eps! res a dir de Korngold. Prefereixo mil vegades més "Les aventures de Robin Hood" o "The Sea Hawk" que no els poemes simfònics de Strauss. Moltes de les obres de Herrmann són igualment vàlides fora del context de la pel·lícula. Però eps! res a dir de Korngold. Prefereixo mil vegades més “Les aventures de Robin Hood” o “The Sea Hawk” que no els poemes simfònics de Strauss.

]]> Per: ximo http://operaencatala.wordpress.com/2008/09/23/bernard-herrmann-leterna-inspiracio/#comment-236 ximo Wed, 24 Sep 2008 12:01:08 +0000 http://operaencatala.wordpress.com/?p=327#comment-236 Amic <b>Wimsey</b>, guant recollit, però no hi ha res a fer, què vols que digui davant una evidència com aquesta? És inqüestionable. És un mestre fent bandes sonores. Lo de Korngold, és un altre cosa, sobrepassa la pròpia banda sonora i sobrepassa les imatges, per esdevenir obres que de manera aïllada continuen tenint sentit. Les bandes sonores de Hermann son tan potents, que quan les escoltem, anem mentalment a buscar les imatges que li servien de suport, o és la música la que hauria de ser el suport de les imatges, ja, ja, ja, ja. Ara en serio, lo que vaig dir pot semblar una butada i potser ho és. Ja ho sé que un és la vella escola i l’altre és el innovador i també he estat jo que he dit moltes vegades que no em feu escollir entre el papa i la mama. Un m’arriba de manera fulminant al cor i l’altre al cervell. Necessito tos dos òrgans, però el que primer m’estimula és el cor. Ho entens oi? Aquest repte, amb guants o sense, és un veritable plaer. Amic Wimsey, guant recollit, però no hi ha res a fer, què vols que digui davant una evidència com aquesta?
És inqüestionable.
És un mestre fent bandes sonores.
Lo de Korngold, és un altre cosa, sobrepassa la pròpia banda sonora i sobrepassa les imatges, per esdevenir obres que de manera aïllada continuen tenint sentit.
Les bandes sonores de Hermann son tan potents, que quan les escoltem, anem mentalment a buscar les imatges que li servien de suport, o és la música la que hauria de ser el suport de les imatges, ja, ja, ja, ja.

Ara en serio, lo que vaig dir pot semblar una butada i potser ho és. Ja ho sé que un és la vella escola i l’altre és el innovador i també he estat jo que he dit moltes vegades que no em feu escollir entre el papa i la mama.
Un m’arriba de manera fulminant al cor i l’altre al cervell. Necessito tos dos òrgans, però el que primer m’estimula és el cor. Ho entens oi?
Aquest repte, amb guants o sense, és un veritable plaer.

]]>