En aquestes latituds nòrdiques on visc ara només fa una setmana que han florit els lilars, però ara se sent la seva olor a tota la ciutat. I com que darrerament tinc un bloc molt afrancesat, res millor que recordar aquella meravella anomenada Le temps des lilas.
L’autor és Ernst Chausson (1855-1899), un compositor que per desgràcia va tenir una trajectòria curta. Procedia d’una familia burgesa, i tot i que va estudiar dret la seva gran afició fou la música. Al seu voltant va aconseguir reunir artistes com Debussy, Fauré, Albéniz, Mallarmé o Monet, i el seu estil, basat en l’escola francesa, va tenir també influències wagnerianes.
Le temps des lilas és, en realitat, la darrera part del Poème de l’amour et de la mer, un cicle dedicat a Henri Duparc i basat en els poemes de Maurice Bouchor. Tot i que la primera versió va ser per a veu i piano, la que es representa amb més freqüència és l’orquestral, estrenada el 1893.
I per sentir l’obra us deixo amb una companyia immillorable: l’enorme i inimitable Victòria dels Àngels.
2 respostes fins ara
Vianant // 13 Juny 2008 a 1:00 pm |
Un altre regal! Gràcies, Wimsey. I és que la Victòria és, almenys pel meu gust la millor cantant (de totes les cordes) que ha donat Catalunya.
arsvirtualis // 17 Juny 2008 a 11:26 pm |
I aquí ja tenim les primeres maduixes, dolces i vermelles.