S’acaba de publicar en DVD un Lohengrin que ja havia aparegut en altres formats. Es tracta de la producció que Wolfgang Wagner va encarregar a Werner Herzog, i que es va oferir a Bayreuth de 1987 a 1993. El document es va obtenir el 1990.
Herzog, famós sobretot per la seva obra cinematogràfica, va fugir de les lectures polítiques tan de moda en aquella època. Junt amb el seu escenògraf, Henning von Gierke, va crear algunes de les imatges més belles que s’han vist sobre l’escenari del festival: els paisatges nevats, la llum blava que envolta lohengrin, l’aparició del nen…
Lamentablement la part musical convenç molt menys. Studer i Schnaut encara estan prou bé, però els protagonistes masculins simplement no donen la talla. I Schneider ja sabem que és un director eficient i poca cosa més.
Es pot recomanar un DVD que fascina per la imatge però decep per la oïda? No n’estic segur. Però si en teniu, l’oportunitat, veieu aquest Lohengrin ni que sigui una vegada.
Ara m’agradaria molt aconseguir The Transformation of the World into Music, un documental que va fer Herzog el 1994 i on va retratar els preparatius del Festival d’aquell any. Concretament es va centrar en tres produccions: L’Holandès de Dorn/Sinopoli, el Parsifal de Wagner/Levine i el Tristany de Müller/Barenboim. Crec que pot valer molt la pena.
3 respostes fins ara
ximo // 17 Maig 2008 a 11:36 am |
Si que es una llàstima que els homenots no donin la talla. La producció sempre m’ha semblat fascinant, la Studer estava en plena forma i la Schnaut crida menys que de costum, malgrat que el seu cant hi tendeix sempre.
Lo del Paul Frey encara hores d’ara em resulta inexplicable, com va arribar a fer una carrera internacional. Vas veure i sobretot escoltar aquell espant de Bacchus de l’Ariadne del Liceu? No ho oblidaré mai
wimsey // 17 Maig 2008 a 3:50 pm |
No, no vaig veure aquella Ariadne i millor: aquest és el paper en què va regnar el gran James King. Posaria Frey en el mateix grup de Peter Hoffman, però com a mínim aquest va tenir el seu moment de glòria (com a Siegmund descamisat).
ximo // 18 Maig 2008 a 12:13 am |
ja, ja, ja.
Si, i el seu Lohengrin quan el va fer al Liceu estava molt bé, fins hi tot el Parsifal.
Tenint en compte que varem passar (ara és glòria) temporadeta molt llarga i de sequera absoluta, el Hoffman va representar una esperança, truncada, però esperança.