Aquest senyor que teniu a la fotografia d’aquí a la dreta és segurament el director que més discos de música clàssica ven actualment. En els darrers quinze anys n’ha venut, atenció, uns tres milions.
La seva cara no és massa coneguda, ni apareix als mitjans de comunicació com Barenboim o Rattle. El seu nom és Antoni Wit, és polonès, i treballa per a la casa Naxos. Ha enregistrat bona part del gran repertori romàntic (Mahler, Txaikovski, Schumann…), a més de les obres completes dels compositors més importants del seu país, com Lutoslawski, Penderecki o Gorecki. I tot plegat amb un alt nivell de qualitat. Naturalment el senyor Wit no s’ha fet milionari, perquè Naxos paga per enregistrament i no per còpia, però cal valorar igualment la seva enorme tasca.
La discogràfica Naxos és l’exemple que la crisi discogràfica és en realitat una crisi dels mètodes tradicionals. Actualment lidera el mercat a partir d’unes línies simples però innovadores: artistes de qualitat malgrat ser poc coneguts, preus assequibles (uns 6 euros el CD) i un catàleg enorme que arriba molt més enllà dels compositors de sempre (inclosos alguns autors catalans aquí menystinguts).
La Gramophone de maig ha dedicat un article a Antoni Wit, i la referència és ben merescuda. Per molts anys.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.