Reynaldo Hahn (1875-1947) és un d’aquells compositors que ni tan sols apareixen a moltes guies musicals, i que són més coneguts per la seva vida personal (va ser amant de Proust) que per la seva obra.
Hahn va néixer a Veneçuela, però als tres anys la seva família es va traslladar a França. De petit va ser considerat un nen prodigi, i ben aviat va entrar al Conservatori de París, on va tenir Gounod, Saint-Saëns i Massenet com a professors. Al principi es va dedicar al lied i va compondre una sèrie d’obres que continuen sent les més conegudes. Més endavant es va dedicar també a l’escriptura, la crítica musical i la direcció d’orquestra, sobretot d’òpera, tot i que no va deixar mai de compondre.
Segurament el seu lied més famós és L’heure exquise, sobre un poema de Verlaine i escrit quan tenia setze anys. La melodia és d’una bellesa increïble, i tota la peça és absolutament preciosa. Us proposo escoltar-la en la veu de la gran Dame Felicity Lott.
I aquí en teniu la lletra:
La lune blanche,
Luit dans les bois
De chaque branche
Part une voix
Sous la ramée.
Ô bien aimée!
L’étang reflète
Profond miroir
La silhouette
Du saule noir
Où le vent pleure
Rêvons, c’est l’heure
Un vaste et tendre
Apaisement
Semble descendre
Du firmament
Que l’astre irise
C’est l’heure exquise
I de propina una altra versió, més ràpida i cantada per la contralt Marie-Nicole Lemieux.
5 respostes fins ara
Vianant // 24 Abril 2008 a 6:49 pm |
Òndia, quin descobriment que m’acabes de fer! Gràcies, Wimsey!
wimsey // 24 Abril 2008 a 8:48 pm |
Me n’alegro molt que l’hagis descobert! Quan he llegit el teu comentari m’he decidit a penjar-ne una altra versió de caràcter una mica diferent, menys “preciosista”. Sé que Nicolai Gedda també va enregistrar el lied, però no el tinc.
Josep Rumbau // 1 Juny 2008 a 10:26 pm |
Jo que sóc un enamorat de la “Mélodie Française”, celebro molt que un wagnerià com tu també sigui sensible a aquestes cançons que no tenen desperdici. Per cert, si hagués de triar una versió em quedaria amb la segona, la de la mezzo francesa: m’arriba més el tempo.
Salutacions cordials
wimsey // 1 Juny 2008 a 10:55 pm |
Merci, Josep! Duparc també m’agrada moltíssim, llàstima que la seva obra sigui tan curta…
L’altra lluna blanca « La llança de Klingsor // 3 Juny 2008 a 10:07 pm |
[...] lluna blanca Fa uns dies us vaig proposar, en aquesta entrada, sentir el meravellós lied L’heure exquise de Reynaldo Hahn. La curiositat és que ell no va [...]