Ho hem de reconèixer: el nostre admirat Sebastian Weigle ho té difícil. Primer, l’ombra dels Mestres Cantaires de Thielemann és allargada i encara es recorda al Festspielhaus. Però sobretot el dia d’avui serà el plebiscit per la successió del Festival, el punt àlgid de la batalla de Wolfgang Wagner per col·locar la seva jove filla Katharina com a successora, en contra de la resta de la família. I quan la política s’hi barreja pel mig, els mèrits artístics poden quedar en segon pla.
Weigle compta amb un gremi de Mestres que són novells a Bayreuth: Franz Hawlata (Sachs), Artur Korn (Pogner), Michael Volle (Beckmesser) i Markus Eiche (Kothner), a qui hem vist diverses vegades al Liceu. Però totes les mirades estaran posades en el Walther de Klaus Florian Vogt, que aixeca tantes passions com alguns recels.
En qualsevol cas, el nostre kapellmeister ens ha donat nits de glòria (Parsifal, Wozzeck, La ciutat morta), i esperem que avui ho repeteixi des del fossat de Bayreuth.
Ànims, Sebastian!
