El dilluns 2 de juliol va morir, víctima d’un càncer, la soprano nord-americana Beverly Sills. Era una soprano lírica de coloratura, especialista en papers com Lucia de Lamermoor, Olympia o les tres reines de Donizetti. També va cantar molt barroc en una època en què les obres d’aquest període estaven força oblidades.
Sills va tenir diversos èxits a Europa, però va ser una celebritat especialment als Estats Units, on va tenir moltíssimes aparicions televisives. Un cop retirada dels escenaris es va convertir en la directora de la New York City Opera durant deu anys, i va ser membre dels consells del Lincoln Center i el Met.
Molt diferent era la francesa Régine Crespin, posseïdora d’una veu ampla i una dicció perfecta. Va ser capaç de triomfar en papers de repertoris molt diferents (Elsa, Sieglinde, Tosca, Leonora, Amelia, Marguerite, la Mariscala), i alhora en el lied francès (Fauré, Duparc) i les operetes d’Offenbach.
Entre les seves fites cal citar-ne dues: ser durant quatre anys (1958-1961) la Kundry “mediterrània” que buscava Wieland Wagner a Bayreuth, rebent els rars elogis de Knappertsbusch; i participar en l’estrena francesa de Dialogues des Carmélites de Poulenc com a Madame Lidoine (més endavant va cantar també la Vella Priora).
