És força recurrent al món de l’òpera el discurs que cal obrir el gènere a tota la societat, mirar de captar l’atenció de nous públics… Segurament un dels teatres pioners en aquest aspecte sigui el Met, amb iniciatives com la Madama Butterfly dirigida escènicament per Anthony Minghella i que es va poder veure en pantalles al carrer, o les seves retransmissions via internet.
Fa pocs dies s’ha presentat la nova temporada 2007-2008, amb un disseny gràfic realment atractiu i trencador. Encapçalant el programa, la imatge de Natalie Dessay com a Lucia di Lamermoor:
I també vull destacar la presentació de la nova producció de Hänsel i Gretel:
Creieu que el Liceu hauria de seguir el mateix exemple i apostar per un disseny atrevit en els seus cartells i programes? I que així podria atreure un públic més nou i jove?
5 respostes fins ara
Un que passava // 2 Març 2007 a 4:16 pm |
He hagut d’anar a mirar els programes de mà, el programa de la temporada i el Full Informatiu per recordar quina imatge dóna el Liceu: això ja és un símptoma. Malament si la imatge que dóna no es pot recordar. Que és identificable, sí; inoblidable, no. Tot i això, els programes de les dues últimes temporades han inclòs imatges d’algun muntatge a la coberta, encara que no siguin dels més polèmics. Potser sí, que li faria falta una mica més d’agosarament. I si això atrau més públic a l’espectacle, doncs molt millor.
Ferran
titus // 2 Març 2007 a 7:37 pm |
Osti, no sé què dir. Són dues fotos precioses.
Sempre és bo avançar
Teresa // 5 Març 2007 a 5:52 pm |
Em sembla que hi ha un determinat segment que ja ho troba bé, això de que l´òpera sigui un club selecte…
Jo opino que sí, que s’ha d’obrir amb programes i muntatges innovadors (però desprès les iaiones i prócers s’escandalitzen com amb el darrer Don Carlos), amb una imatge més actualitzada, amb entrades més asequibles.
A l’Òpera de Viena, a dalt de tot, hi han entrades a 2 €, i està plé de gent de 18-25 anys!!!
F. // 14 Març 2007 a 7:10 pm |
Home, si parlem de la imatge del Liceu a nivell promocional, cap problema. Si parlem de la posta en escena, s’ha comprovat que no per fer propostes “trencadores” (aquestes que fan que es parli més del director escènic que de qualsevol altra cosa), s’aconsegueix difondre més l’òpera.
Sebastián López // 25 Setembre 2009 a 8:07 pm |
SEÑORES:
¿HASTA CUÁNDO DEBEREMOS AGUANTAR A ESTOS ACTUALES DIVOS (REGISTAS) QUE DESTROZAN TODO Y LLENAN DE DESPROPÓSITOS LA ESCENA ?