Philip K. Dick i els misteris de Parsifal

La breu sèrie d’articles que començo avui pot semblar sorprenent, perquè parlaré fonamentalment de Philip K. Dick. Potser us preguntareu quina relació té aquest escriptor de ciència ficció amb l’òpera, i la resposta és que molta. No només era un gran wagnerià (li va posar Isolde a una filla), sinó que va dedicar molt temps a pensar al voltant de Parsifal, sens dubte l’obra més hermètica i misteriosa de Wagner.

* * *

Philip Kindred Dick va néixer el 1928 a Chicago. Fill prematur, la seva germana bessona va morir poc després del part, fet que anys després el marcaria profundament. La joventut la va passar entre Washington i Califòrnia, i va anar breument a la universitat de Berkeley. El 1952 va aconseguir publicar la seva primera història curta, Beyond Lies the Wub, però el rebuig sistemàtic de totes les seves novel·les “serioses” el van portar a dedicar-se plenament a la ciència ficció.

Durant els anys seixanta va publicar algunes de les novel·les claus del gènere, com ara The Man in the High Castle, sobre un món alternatiu on els nazis han guanyat la Segona Guerra Mundial; Martian Time Slip, on descriu la miserable vida de les colònies marcianes i mostra un atac d’esquizofrènia des de dins; Do Androids Dream of Electric Sheep?, després convertida en l’aclamada Blade Runner; o Ubik, en què els personatges es mouen entre la vida i la mort.

Als setanta Dick va patir atacs de paranoia, afirmant que era espiat per Richard Nixon o el KGB, i va viure amb grups d’addictes a les drogues. Ell mateix es va tornar dependent de les amfetamines, i va deixar d’escriure. Un cop recuperat va relatar aquests anys a l’extraordinària A Scanner Darkly (1977).

El 1974 Dick va experimentar el que per ell va ser una visió, una revelació, un contacte amb algun tipus de divinitat. A partir d’aquell moment va augmentar el seu interès per la teologia i la metafísica, i va escriure diversos llibres relacionats amb l’experiència, especialment VALIS (1980).

Philip K. Dick va morir el 1982, quatre mesos abans que l’estrena de Blade Runner descobrís el seu nom pel gran públic.

* * *

Roberto Bolaño va escriure que Philip K. Dick és un dels escriptors nord-americans més influents del segle XX, i no costa gens donar-li la raó. Es va dedicar a la ciència-ficció per poder publicar i tenir guanys econòmics, però la seva obra transcendeix el gènere, i la seva ombra sobre les dècades següents és indiscutible.

Dick va parlar als seus llibres sobre la diferència entre el que és real i el que percebem, i sobre els somnis i els estats alterats de la nostra ment. Però també sobre la moral, la divinitat i la transcendència. Sens dubte va ser un precursor de la postmodernitat en què vivim des de fa temps.

Per això no és estrany que Dick, que havia estudiat alemany a la universitat, s’interessés pel Parsifal wagnerià. A VALIS no només cita l’obra, sinó que procura analitzar-ne diversos fragments, i mira de treure’n l’entrellat. Fonamentalment són tres els moments que l’intriguen: la frase de Gurnemanz sobre l’espai i el temps, prèvia a la música de la transformació; la desaparició del castell de Klingsor al final del segon acte; i la frase final del cor, “redempció al redemptor”.

Però de tot això en parlaré al segon article.